Una desfilada de somnis que expressan valors com la delicadesa, la potencia i la seducció femenina.

AL ANDALUS, L ‘ETERN PARADIS

Sipnosi

El gran actor  i  poeta egipci  Ezzeldin Hassan explica: “ L’ historia de  Al Andalus esta marcada per l’art i la poesia en particular. Originaris de zones desèrtiques, els poetes àrabs van assemblar la península ibèrica a un paradís:  Al Andalus, l’ Etern Parais.”

Sense dubte una de les civilitzacions més brillants de l’Edat Mitja, per la seva cultura, arquitectura, ciència i segons molts testimonis, per la tolerància i convivència que es respirava.

La decisió artística de treballar des de un univers oníric, el fet de saber molt poc sobre aspectes artístics de la dansa en temps de l’ Al Andalus, i la inspiració de l’esperit en creativitat  i  llibertat , habiliten un espai acollidor per realitzar el desig de combinar elements diversos de diferents moments històrics, de manera coherent.

En aquesta desfilada de somnis s’expressen valors com la delicadesa, la potència i la seducció femenina, des de un punt de vista de dones, que al mateix temps que coneixen una tradició participen del món actual; es manifesta la fusió permanent de la trobada de la cultura espanyola i àrab prospectiva i retrospectivament; s’introdueixen gestos i hàbits antics encara vius en la cultura contemporània, d’altres que hem conegut a través de la investigació, però que s’han perdut a traves del temps i sento la responsabilitat d’actualitzar un passat significatiu.

Els elements que hem fan possible revelar aquestes intensions latents son moltes com: la música de composicions originals sobre poesia  de Al Andalus i música espanyola posterior que introdueix la guitarra espanyola com un fil intemporal; vestuari de grans textures i colorit, dissenys de inspiració andalusí, vels, ventalls, espases que van arribar de la guerra en mans de soldats i que les ballarines adoptaven com un complement artístic i estètic de la seva dansa; olor a incens que inundava e inunda els mercats de ciutats àrabs i de les nostres esglésies. Les referències a la Setmana Santa, a els gestos antics que són inalterables en el nostre present; el compartir una comunió i trobada entre tots , rodejats de música, dansa i poesia.

Ven igual que Scheherazade es manté viva gràcies a la seva creativitat i al mateix temps nodreix la vida del que la escolta, vivim tots en 1001  somnis que no han de morir per tal de poder crear coses magnifiques i extraordinàries, que ens  fan despertar cada dia amb més força,  per tal de veure realitzat  tot allò que volem veure realitzat.

El fet de realitzar aquesta obra és un somni que es materialitza al final de un llarg recorregut,  d’anys d’estudi, des de que va néixer fa molts anys.

Un espectacle que va carregat d’un fort desig de convivència que pugui arribar a nodrir l’anima universal de la cultura des de una aportació real i modesta, però no insignificant.

...Ojala!!! aquesta intenció arribi a cada un dels espectadors  i ho recordin a l’endemà al despertar-se...